Salut

L'esperança de vida de la raça és de 10 a 12 anys.Sent una raça relativament sana amb pocs problemes d'importància. Els temes destacats relacionats amb la salut i el benestar són:

En una mateixa ventrada poden néixer cadells de tots els colors.

Trastorns hereditaris

·         Els Labradors són una miqueta propensos a la displàsia de maluc canina i a la displàsia de colze, per ser gossos d'esquelet gran, encara que no tant com algunes altres races. Les revisions de maluc es recomanen abans de la cria i, sovint són recomanats suplements per a les articulacions.

·         Els Labradors també pateixen el risc de patir problemes de genoll. La luxació de ròtula és un fet comú on el genoll es disloca per després tornar al seu lloc.

·         Problemes amb els ulls també són possibles, particularment atròfia progressiva de retina, cataractes, distròfia cornial i displàsia de retina. Els gossos que estan destinats per a la cria han de ser examinats per un veterinari oftalmòleg per obtenir una valoració de l'ull.

·         La miopatia hereditària, és un trastorn hereditari rar que causa una deficiència en la fibra muscular del tipus II. Els símptomes inclouen una manera de caminar afectat o «salt de conill», i en casos excepcionals ventroflexió del coll acompanyat d'una postura cifòtica.

·         Els Labradors sovint pateixen de col·lapse induït per l'exercici, una síndrome que causa hipertèrmia, debilitat, col·lapse, i la desorientació després d'episodis curts d'exercici.

·         Hi ha una petita incidència d'altres malalties, tals com la malaltia autoimmunitària i la sordera, ja sigui congènita o desenvolupada després.

Obesitat

El Labrador fàcilment pot patir de sobrepes, a causa de la seva afinitat per les llaminadures i a la seva bona relació amb les persones. La falta d'activitat física també és un factor que hi contribueix. Un Labrador saludable ha de mostrar un lleu estrenyiment a la cintura —entre la caixa toràcica i les cambres posteriors, conegut com a «rellotge de sorra»— i mantenir-se en forma, sense sobrepès. L'excés de pes està fortament implicat com un factor de risc en el desenvolupament posterior de ladisplàsia de maluc canina o d'altres problemes en les articulacions i diabetis, i pot també contribuir a reduir la seva salut en general quan són grans. L'artritis és comuna en els Labradors més vells, especialment els que tenen sobrepès. Un estudi dut a terme pel fabricant d'aliments Purina, durant 14 anys sobre 48 gossos i publicat el 2003, va indicar que els Labradors alimentats per mantenir un pes apropiat vivien dos anys més que aquells que s'alimentaven lliurement i sense control, posant de manifest la importància de no sobrealimentar a aquests gossos. El pes d'un labrador adult ha d'oscil·lar entre els 27 i els 36,4 quilograms en el mascle, i entre els 25 i els 31,7 quilograms en la femella.