Història

Al segle XIX els pescadors de l'illa de Terranova utilitzaven un tipus de gos que els ajudava a la feina de casa. Amb el temps, alguns d'aquests exemplars van viatjar al Regne Unit. Aquells cans de Terranova posseïen dues grandàries ben diferents, uns eren coneguts com a Terranova i els altres, més petits va ser «Flapper»; nascut al 1902.

Actualment és una de les races més conegudes pel gran públic, amb una gran demanda en multitud de països i que s'empra en labors molt variades, donada la seva especial capacitat de treball.

Nom

La casta fundacional del que avui és el labrador retriever va ser coneguda primer com el gos d'aigües de Sant Joan o Terranova menor. No va ser fins que els gossos van ser portats més tard a Anglaterra, que van ser nomenats en honor de la zona geogràfica canadenca coneguda com a «Labrador» per poder distingir-los de la raça de més grandària i pes: el gos Terranova, tot i que la raça era la més meridional, provinent de la Península d'Avalon.

Reconeixement oficial

La raça Labrador retriever va ser reconeguda pel Kennel Club britànic el 1903. La seva popularitat va anar augmentant tant en les exposicions com en els ambients cinegètics; un moment cim per a la raça va ser quan el gos «Bramshaw Bob», propietat de lady Lorna Howe, va aconseguir el BIS de Crufts de 1932 i 1933. Aquesta criadora també aconseguiria aquest benvolgut guardó el 1937, aquesta vegada amb «Cheverella Ben of Banchory». El Club del Labrador d'Anglaterra va ser fundat el 1916, època en la qual la majoria d'exemplars eren negres, encara que els grocs començaven a ser valorats. El primer exemplar d'aquest color va ser registrat el 1899, nascut de dos pares de color negre.

El primer estàndard de la raça va sortir el 1916, i es va modificar parcialment el 1950. L'estàndard de la Federació Cinològica Internacional en vigor és el de 2011. L'estàndard de l'American Kennel Club data de 1994 i difereix lleugerament de la FCI.