Aparença

Colors

Les tres varietats principals de color del gos Labrador retriever.

El Labrador retriever està registrat en tres colors.

·         Negre un color negre sòlid,

·         Beix o groc, en qualsevol de les seves variants, que van des del color que alguns criadors venen com a blanc o crema fins al color «vermellós».

·         Xocolata,  que va de mitjà a marró fosc.

Alguns gossos es venen com a color «plata» de pura raça, però la puresa en aquestes línies de sang es troba en disputa. Els principals clubs de gossos de tot el món permeten que es registrin els Labradors de color plata, però sota certes condicions, com el Kennel Club d'Anglaterra que exigeix que es registrin no com a color «Plata» sinó com a color «No reconegut». El club del Labrador Retriever als Estats Units (LCR) afirma públicament que «no hi ha base genètica per al gen color plata en els Labradors. De tant en tant els Labradors exhibiran una petita quantitat de pèl blanc en el pit, les potes o la cua, però rares vegades un Labrador de pura raça exhibirà ratlles o punts de color torrat com un Rotwailer. Aquestes marques són motiu de desqualificació per a gossos d'exposició, però no tenen cap incidència en el temperament del gos o en la capacitat de treball o en una mascota.

Nas i pigmentació

A causa de que la coloració en el Labrador està controlada per múltiples gens, és possible que els gens recessius efectin algunes generacions més tard, i també de vegades de forma inesperada hi haurà efectes de pigmentació en diferents parts del cos. Els efectes de pigmentació apareixen en els Labradors grocs, de vegades, en els de color xocolata, i per tant la major part d'aquesta secció cobreix la pigmentació en el Labrador groc.

Els llocs més comuns on la pigmentació és visible són: el nas, els bifis, les genives, les potes, la cua i les vores dels ulls, que poden ser negre, marró, de color groc-marró —«fetge», causat per tenir dos gens per al color xocolata—, o diversos altres colors. Un Labrador pot transportar gens d'un color diferent, per exemple, un Labrador negre pot portar el gen recessiu de color xocolata i els gens de color groc, i un Labrador groc pot portar gens recessius per als altres dos colors. La prova de l’ADN pot revelar alguns aspectes d'aquests gens. Pigmentacions menys comunes —que no siguin de color rosa— són un error, però no són motiu de desqualificació, i per tant aquests gossos poden participar en exposicions canines.